Anna Karènina

Títol: Anna Karènina

Autor: Lev Tolstoi

Pàgines:

Idioma: català

Segurament un dels millors llibres que mai he llegit i un dels millors de la història. No tant per la seva trama, típica per altra banda de les històries de drama romàntic, sinó per la seva literatura. 

Inicialment és una novel·la que Tolstoi escriu pel diari Ruski Vestnik que en feia una edició per entregas. Però el desacord, una constant de Tolstoi, amb l'editor fa que els lectors no acabin de llegir la novel·la.

Anna Karenina va ser escrita, conjuntament amb Guerra i Pau, durant els primers anys de matrimoni de Tolstoi amb Sofia Andréievna Bers amb la qual tingué tretze fills. Aquests primers anys foren feliços i tranquils, ben al contrari que els darrers anys de convivència que foren molt conflctius.

Un dels aspectes que m'ha cridat l'atenció és en quin personatge Tolstoi elabora el seu àlter ego. Crec que molts escriptors quan escriuen una història hi dipositen aspectes autoreferencials i en altres vegades la incorporació d'algun personatge que simbolitza aquella part d'un mateix que li agradaria ser.

El personatge de Constantine Dmitrich Levin, Levin, simbolitza l'àlter ego de Tolstoi. Per què? si observem la biografia de Tolstoi aquest es va caracteritzar per fer bandera de la resistència pacífica (no oblidem que la seva filosofia de resistència va inspirar a Mahatma Gandhi i a Martin Luther King), el seu pensament anarquista cristià (doctrina que afrimava que si cadascun dels individus és valuós davant Déu, només regeix el dret natural de les persones com a fonament de la llibertat personal i no hi ha lloc per a governs, civils o eclesiàstics, sobre les persones), reformador educatiu i vegetarià. En la figura del personatge de Constantine Dmitrich Levin hi apareixen algunes característiques que he esmentat, com a mínim és el personatge a través del qual s'articulen les reflexions socials més profundes de la novel·la i el que llegeix el filòsofs clàssics.

Un altre dels detalls curiosos de la novel·la és la presència del tren. La novel·la comença amb el passatge d'uns nens jugant amb un tren de joguina i el principal desenllaç de la novel·la el tren esdevé el mitjà de suïcidi. És cert que la novel·la reflecteix la importància que va tenir el traçat ferroviari entre Moscou i Sant Petersbourg per l'aristocràcia russa, inaugurat el 1851. Hi és curiós com la mort de Tolstoi també té a veure amb el tren. Cansat de la relació familiar i concretament de la relació amb la seva dona ,la qual havia empitjorat molt des del moment que Tolstoi havia decidit donar els drets de les seves obres per la causa dels pobres, decideix abandonar el refugi familar el 10 de novembre de 1910 en un tren. I el 14 de novembre, afectat d'una infecció pulmonar es refugia a casa del cap d'estació de Astapovo on va morir.

El món del cinema s'ha fet ressó de la novel·la en comptables versions. L'última Anna Karenina (2012), i no absenta de discrepància, la dirigida per Joe Wright i protagonitzada per Keira Knightley.

I una altra de les novel·les interessants sobre la vida de Lev Tolstoi és La última estación (2009) dirigida per Michael Hoffman i protagonitzada per Christopher Plummer en el paper de Tolstoi.

Llibre disponible