diumenge, 31 de maig del 2015

Que tot sigui com no ha estat mai, de Joachim Meyerhoff


Regal de la Montse per Sant Jordi. Es tracta de la biografia d'un infant, fill del dircetor d'un hospital psiquiàtric, que fins als divuit anys viu en una casa de dins del recintre hospitalari, la casa del director, conjuntament amb els seus pares i els dos germans.

Reconec que la novel·la m'ha despertat interès a partir que el protagonista deixa la família per emancipar-se, a partir aquest moment he seguit amb inquietud tots els esdeveniments que s'hi van relatant. Per què? tampoc ho sabria explicar. Potser perquè m'ha resultat inversemblant tota la infantesa a dins d'un recinte amb malalts psiquiàtrics de tota mena. En canvi, a partir de que marxa de casa i estableix la nova relació familiar m'ha semblat un relat molt més realista on els elements relació pare-fill són descrits i reflexionats des d'una mirada que m'ha interessat.

Les crítiques que acompanyen la promoció del llibre com "una obra literària meravellosa" no les acabo de trobar justificades pel contingut del mateix. Però no sóc cap crític qualificat i no descarto que puguin tenir raó.


Joachim Meyerhoff va nèixer a Homburg el 1967. De formació d'actor de teatre, abans d'escriure va exercir com a membre i director del teatre Maxim Gorki de Berlín. El 2007 va ser escollit actor de l'anys a Alemanya. El llibre Que tot sigui com no ha estat mai ha estat un best-seller a Alemanya.







Durant la lectura del llibre he fet memoria d'una pel·lícula semblant que vaig veure i de la qual si que en aquest cas vaig trobar-la una obra mestra: Hombre mirando al sudeste, de Eliseo Subiela




Llibre no disponible

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada