Títol: La terapeuta
Autor: Gaspar Hernàndez
Pàgines: 256
Idioma: Català
Normalment són poc partidari de llegir novel·les sobre psicologia, i menys sobre relacions psicoterapèutiques. Ja en el seu moment em vaig llençar a llegir La dona veloç de la Imma Monsó i l'experiència no em va acabar d'agradar.
En La terapeuta, la història ha estat diferent. Segurament que en Gaspar Hernàndez ha estat ben assessorat per col·legues de professió i la història està molt ben lligada, amb un final sorprenent.
A més, en la novel·la es posa de relleu praxis professionals que val la pena comentar pel fet de ser mala praxi. No sé si la intenció d'en Gaspar Hernàndez era possar al descobert aquestes praxis discutibles per tal de possar de manifest l'enorme complexitat de la pràctica de la relació terapèutica o bé simplement per un tema de guió i de poder enganxar al lector.
Em refereixo al concepte de contratransferència i d'empatia. Dos conceptes molt importants a tenir en compte per tal de poder desenvolupar un bon vincle terapèutic.
Malgrat que la terapeuta del llibre es presenta com a psicòloga del model cognitiu-conductual, la seva pràctica professional té a veure amb el model psicoanalític, un model menys directiu i que deixa que el pacient a través de l'associació de idees vagi explicant el seu món intern, d'aquí les interpel·lacions típiques: continua!.
La contratransferència són aquell conjunt d'actituds, sentiments i pensaments que un terapeuta experimenta en relació al seu pacient. Hi ha la contratransferència positiva i la negativa. La contratransferència positiva és la que ofereix al terapeuta l'energia necessaria per a comprendre l'inconscient del pacient. En canvi, la contratransferència negativa es dóna quan el terepeuta experimenta a través del relat del pacient sentiments i/o pensaments propis que li fan perdre la objectivitat de la teràpia i que interfereixen en el procès terapèutic.
L'empatia és la capacitat que té una persona per entendre el món emocional de l'altra, fet que li permet escoltar i entendre els comportaments de l'altre des del propi altre. L'empatia ve definida per 4 atributs: tenir prespectiva, no emetre un judici, reconèixer les emocions de l'altra persona i saber-ho comunicar-li. No significa en cap cas tenir simpatia ja que aquesta traiciona la prespectiva "em caus bé i per tant m'és igual com pensis, sentis o actuïs" i dificulta la capacitat de dir a l'altre allò que veus d'ella, per tant, ajudar-lo.
En molts moments de la novel·la l'Eugènia Llort, la terapeuta, posa en pràctica grans dosis d'empatia que li permeten fomentar el vincle de confiança amb l'Hèctor Amat, el pacient, i que aquest pogui desenvolupar el seu relat (neurosis de transferència). Però també en la relació terapèutica hi apareixen elements de contratransferència negativa en els quals l'Eugènia s'aprofita de la relació per canalitzar aspectes propis i d'alguna manera interfereixen en el procés terapèutic, com per exemple programar sessions de teràpia diàries, acudir a totes les funcions teatrals, no parlar obertament amb l'Hèctor quan sap que aquest l'espia dels de l'hotel (potser per por a perdre'l com a pacient)...
En definitiva, la novel·la posa de manifest que el psicòleg psicoterapeuta és una professió complexa on hi entren en joc molts elements, del pacient i del professional, que cal observar i comprendre per tal de portar la psicoteràpia a bon port. I que la supervisió és un element fonamental pel psicòleg per poder revisar els aspectes propis que entren en joc en la relació i poder mantenir-los al marge o, en el cas extrem, reconèixer la possibilitat de derivació del pacient a un altre professional.
Ara pots entendre perquè al començament expressava la mandra a llegir novel·les sobre psicologia!
Gaspar Hernàndez va nèixer a Sant Esteve d'en Bas a l'any 1971.
És un escriptor, crític literari en diversos mitjans de comunicació i periodista català que actualment presenta i dirigeix el programa L'ofici de viure a Catalunya Ràdio. El 2009 va guanyar el Premi Josep Pla de narrativa amb la novel·la El silenci i el Premi Ciutat de Barcelona pel programa de ràdio "L'ofici de viure"
També podeu trobar el llibre en el bloc LITERATURA CONTEMPORÀNIA CATALANA
Malgrat que la terapeuta del llibre es presenta com a psicòloga del model cognitiu-conductual, la seva pràctica professional té a veure amb el model psicoanalític, un model menys directiu i que deixa que el pacient a través de l'associació de idees vagi explicant el seu món intern, d'aquí les interpel·lacions típiques: continua!.
La contratransferència són aquell conjunt d'actituds, sentiments i pensaments que un terapeuta experimenta en relació al seu pacient. Hi ha la contratransferència positiva i la negativa. La contratransferència positiva és la que ofereix al terapeuta l'energia necessaria per a comprendre l'inconscient del pacient. En canvi, la contratransferència negativa es dóna quan el terepeuta experimenta a través del relat del pacient sentiments i/o pensaments propis que li fan perdre la objectivitat de la teràpia i que interfereixen en el procès terapèutic.
L'empatia és la capacitat que té una persona per entendre el món emocional de l'altra, fet que li permet escoltar i entendre els comportaments de l'altre des del propi altre. L'empatia ve definida per 4 atributs: tenir prespectiva, no emetre un judici, reconèixer les emocions de l'altra persona i saber-ho comunicar-li. No significa en cap cas tenir simpatia ja que aquesta traiciona la prespectiva "em caus bé i per tant m'és igual com pensis, sentis o actuïs" i dificulta la capacitat de dir a l'altre allò que veus d'ella, per tant, ajudar-lo.
En molts moments de la novel·la l'Eugènia Llort, la terapeuta, posa en pràctica grans dosis d'empatia que li permeten fomentar el vincle de confiança amb l'Hèctor Amat, el pacient, i que aquest pogui desenvolupar el seu relat (neurosis de transferència). Però també en la relació terapèutica hi apareixen elements de contratransferència negativa en els quals l'Eugènia s'aprofita de la relació per canalitzar aspectes propis i d'alguna manera interfereixen en el procés terapèutic, com per exemple programar sessions de teràpia diàries, acudir a totes les funcions teatrals, no parlar obertament amb l'Hèctor quan sap que aquest l'espia dels de l'hotel (potser per por a perdre'l com a pacient)...
En definitiva, la novel·la posa de manifest que el psicòleg psicoterapeuta és una professió complexa on hi entren en joc molts elements, del pacient i del professional, que cal observar i comprendre per tal de portar la psicoteràpia a bon port. I que la supervisió és un element fonamental pel psicòleg per poder revisar els aspectes propis que entren en joc en la relació i poder mantenir-los al marge o, en el cas extrem, reconèixer la possibilitat de derivació del pacient a un altre professional.
Ara pots entendre perquè al començament expressava la mandra a llegir novel·les sobre psicologia!
És un escriptor, crític literari en diversos mitjans de comunicació i periodista català que actualment presenta i dirigeix el programa L'ofici de viure a Catalunya Ràdio. El 2009 va guanyar el Premi Josep Pla de narrativa amb la novel·la El silenci i el Premi Ciutat de Barcelona pel programa de ràdio "L'ofici de viure"
També podeu trobar el llibre en el bloc LITERATURA CONTEMPORÀNIA CATALANA
Llibre no disponible
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada