Aquests dies que vivim tot el drama del Japó us presento una novel·la ambientada en una situació apocalíptica. No deixa de ser una novel·la, però on es posa de manifest la capacitat de resistència de la condició humana.
Llibre guanyador del premi Pulitzer de ficció a l'any 2007. Versionada al cinema amb el títol The Road (la carretera)
Considerada una obra mestra, La carretera és la història profundament commovedora del viatge d'un pare i un fill. La novel·la planteja sense embuts un futur on no hi ha esperança, però on un pare i el seu fill resisteixen per amor.
Conjuntament amb la pel·lícula La vida és bella, de Roberto Benigni, han estat de les experiències més impactants i reflexives sobre els sentiments primaris de protecció i amor.
Un llibre que no em va deixar indiferent.
Llibre disponible
Hola Pep,
ResponEliminaPrimer deixa'm felicitar-te pel blog que has fet. Trobo que està molt bé. Hi entro de tant en tant per veure els teus comentaris i recomanacions.
Acabo de llegir la ressenya que fas de " La carretera " de Cormac McCarthy, i m'has fet venir ganes de llegir-la. Així doncs, em poso a la cua per quan et vagi bé, si et plau, em deixis aquest llibre.
Jaume Font.
Hola Pep,
ResponEliminaahir al vespre vaig acabar "La Carretera" i t'he de dir que m'ha agradat molt. Tot i que és un llibre molt dur jo en destacaria, per sobre de tot, la relació del pare amb el seu fill. En un món devastat on ha desaparegut tot, aquest home aconsegueix transmetre al seu fill uns valors i un amor que fa que aquest no perdi mai l'esperança de tirar endavant. Realment és un llibre que no et deixa indiferent i que et fa plantejar què faríem si ens trobéssim en una situació semblant.
Montse Coll.
Gràcies Montse! Crec que educar és això, transmetre sovint des de la incertesa, però amb la convicció de l'estimació. Precisament és la capacitat d'adaptar-nos, que sovint desconeixem de nosaltres mateixos, que ens hauria d'esperançar a caminar endavant.
ResponEliminaTot i que, una vegada començat el llibre, vaig dubtar de si em convenia o no llegir-lo, vaig tirar endavant amb alguna esgarrifança. M'ha agradat la capacitat de l'autor pel detall en la descripció del paisatge d'un holocaust imaginat. M'ha fet pensar molt, la necessitat de seguretat i de rutina que té el nen. Gràcies per deixar-me'l, Pep, t'el torno.
ResponEliminaGràcies Jaume!haig de dir que vaig plorar llegint el llibre. El tipus de relat de l'autor provoca que qualsevol pare de família pugui identificar-se en el rol del pare literari i puguis viure les emocions com a pròpies. T'aconsello que mireu la pel·lícula amb la Montse.
ResponElimina