Per segona vegada en aquest blog de llibres proposo, per qui vulgui, la visualització d'un vídeo. El primer va ser la conferència d'Emilio Duró sobre optimisme i il·lusió, un personatge histriònic però que sap desprendre passió per allò que diu.
Avui presento l'entrevista que Jaume Barberà, en el programa del canal 33 Singulars, va fer al Dr. Ramon Bayés, psicòleg i filòsof. Vaig tenir la sort de conèixer-lo personalment en la inauguració d'un post-grau i de poder escoltar part del seu pensament sobre la vida, la malaltia, la mort...
En aquesta entrevista el Dr. Ramon Bayés deixa una perla comunicativa "La persona és el viatge". Aquesta frase m'ha fet pensar en com viatgem. Durant el viatge pensem en l'arribada; en com serà el final; en fantasiejar en què ens trobarem, com si amb això poguéssim condicionar la realitat; generem expectatives tot posant-nos en situació de vulnerabilitat a possibles frustracions; el viatge se'ns fa llarg, pesat, amb ansietat; estem pendents dels moviments dels altres que, potser, interrompen el nostre objectiu, ARRIBAR!. Sovint estem constantment pensant en arribar.
Recordo el testimoni de la Carme, que patint una greu malaltia i abans de morir, ens explicava com era seu viatge, era el seu dia a dia, el seu "aquí i ara", un somriure, una música, un paisatge, una estona debatent, un moment de dolor, una tristor... no esperava arribar enlloc, en tenia prou en sentir-se viva en aquell moment... Va voler venir a la Vetlla Pasqual malgrat saber que les conseqüències podrien ser doloroses, però volia viure aquell instant. La Carme va entendre que ELLA era el viatge.
Quins són el viatges simbòlics de la nostra vida?
Gaudiu!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada