Com la majoria de llibres de Eco, Baudolino no és de lectura fàcil. Crec que només El nom de la Rosa ha estat un llibre de trama senzilla i fàcil de seguir.
Ambientada en l'edat mitja, i a través del relat d'un petit pagès anomenat Baudolino que és adoptat per Frederic I de Hohenstaufen, més conegut per Barba-roja, la trama de la història és el viatge que Baudolino fa per arribar on reinaba el Preste Joan, que fou un personatge molt popular de l'Europa del segle XII al XVII. Es diu que fou un rei cristià que manva una nació cristiana aïllada entre els musulmans i els pagans d'Orient. Moltes llegendes envolten aquest personatge i la seva nació com un lloc misteriós ple de tresors, entre ells el sant greal. Segons la tradició esotèrica es diu que els tres reis mags van sortir d'aquesta terra en direcció palestina.
Baudolino, després d'arribar d'aquest llarg viatge, torna a Constantinopla i es troba amb Nicetas Coniates (historiador bizantí del segle XII) amb qui estableix una relació i li explica tota la narració.
Eco aprofita la història per fer un repàs de l'Europa medieval i d'uns quants dels seus personatges il·lustres: Frederic I el Barba-roja, Nicetas Coniates, Robert de Boron, Beatriz de Borgonya, Enric El Lleó, Otto de Freising, Preste Joan, la llegenda de Gagliaudo...
La lectura enganxa i la trama està escrita de manera magistral. I, per damunt de tot, no deixa de ser un llibre d'Umberto Eco un dels semiòtics més importants del segle XX. Tot i que un dels seus últims llibres El cementiri de Praga no ha convençut massa.
També la podeu trobar en el blog NOVEL·LA HISTÒRICA
Llibre disponible
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada